Esglésies


	Sant Climent de Taüll Situada a les afores de Taüll (Lleida), és la més emblemàtica de totes les esglésies de la Vall de Boí, i on es concentra el mes gran espectacle del romànic català en forma de presentació audiovisual.
	Santa Maria de Taüll Al ben mig del poble de Taüll (Lleida), és la única que conserva encara servei litúrgic, i és per això que l'entrada està exonerada de pagament. Crida l'atenció la inclinació de la seva torre, que contraposada a la de la plaça on es troba no es percep en tota la seva amplitud.
	Santa Eulàlia d'Erill la vall És l'església d'Erill la Vall. Destaca la seva forma amb un porxo en el seu costat nord, flanquejada per la torre del campanar, que va ser la mes tardana en construir-se i una de les mes altes.
	Sant Joan de Boí És l'església parroquial de Boí. Aquesta església ha estat restaurada fins i tot desprès de la seva construcció, i és per això que no han arribat al nostre temps parts importants com l'absis principal o la part alta de la torre del campanar.
	Sant Feliu de Barruera És l'església parroquial de Barruera. També és l'església que més mescles té, però encara conserva parts importants del romànic.
	La Nativitat de Durro És l'església de Durro, que es troba a la part baixa de la població.
	Sant Quirc de Durro És una ermita romànica molt ben conservada que es trobe a les afores de Durro, i des d'on es troba es tenen bones vistes d'almenys tres esglésies de la vall (Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera i la Nativitat de Durro).
	Santa Maria de Cardet És una església diferent de la resta de la vall de Boí, ja que al ésser més petita, el campanar d'espadanya i estar en una zona amb molta pendent, es va construir amb una càmera inferior sota la part de l'absis.
	Assumpció de Cóll L'església romàn en un lloc allunyat de la població de Cóll. Conserva el seu estil original i en la façana ha conservat l'estil llombard característic de les esglésies del Pirineu català.
	Santa Maria de Gallecs L'església del lloc rural de Gallecs, a Mollet del Vallès, és d'estil romànic tardà, i conserva gran part de la seva estructura original, encara que amb canvis posteriors que es van desfer en una restauració feta durant els anys 60 del segle XX.
	Santa Magdalena de Talamanca L'església va estar molt temps en estar ruïnós degut a les guerra civil espanyola. És d'estil romànic tardà i va ser reconstruïda a partir de les seves ruïnes entre els anys 2015 i 2016. Amb la inauguració de l'església es torna a la tradició de l'aplec a Santa Magdalena.
	Santa Maria de Talamanca L'església, és la parroquial del poble de Talamanca. És d'estil romànic i posteriorment se li va annexionar una torra defensiva.
	Assumpció de Bossòst L'església de Bossòst és una església romànica en molt bon estat de conservació que es troba a la Vall d'Aran. És una de les poques esglésies que te dues portes contraposades.
	Sant Cebrià de Cabanyes L'església de Sant Cebrià és una església romànica tardana situada al Vallès Oriental. Típica església de frontera del segle XIII. Destaquen les seves finestres de migdia amb un sistema única a tota la península de construcció en forma de T.
	Sant Miquel d'Ègara L'església de Sant Miquel és una església visigòtica que es troba a la Seu d'Ègara. És la més petita de les tres esglésies i, a la que es va donar un paper funerari, ja que als seus peus, a la part d'occident s'han trobat molts enterraments. Va ser reformada durant el romànic i posteriorment. Conté unes pintures visigòtiques molt ben conservades en l'absis, que es poden catalogar com les més antigues de Europa.
	Sant Pere d'Ègara L'església de Sant Pere és una església romànica amb parts anteriors que està emmarcada en el complex de la Seu d'Ègara. És la més gran de les trens, i presenta un element únic de tot el romànic que s'ha conservat fins ara: un retaule de pedra. Altra fita que la identifica és que desprès del Vaticà és l'església que més anys porta fent oficis: més de XV segles.
	Sant Joan de Fàbregues L'església de Sant Joan de Fàbregues està penjada a mig camí entre Rupit i Vilanova de Sau, en un paratge molt escarpat no lluny del castell de Fàbregues, al que li va donar servei religiós. Posteriorment va ser l'església parroquial de Rupit i Pruit.
	Sant Esteve de Marganell L'església de Sant Esteve es troba a prop del cementiri de Marganell, en un paratge amb mirador natural en les rodalies de Montserrat. Es troba en ruïnes, però amb els murs consolidats, i per aquesta raó s'ha integrat a la llista de patrimoni preservat.
	Santa Maria de Tagamanent L'església de Santa Maria, a dalt del turó de Tagamanent, formava part del castell que hi havia en aquelles contrades. Ha estat restaurada recentment per la Diputació de Barcelona i s'ha integrat a la llista de patrimoni preservat.
	Mare de Déu de Foix L'església de la Mare de Déu de Foix es troba a dalt un penya-segat al costat de la gorja del riu Foix, formava part d'un castell del qual ja no es tenen més que vestigis. Va ser restaurada durant els anys 80 del segle passat i ara és una ermita per fer aplecs.
	Sanr Pere de Vallhonesta L'església de Sant Pere està situada en Sant Vicenç de Castellet, a la Vall Honesta, un grup de massos separats i independents que ja en el segle XII era domini comptal feudatari dels Guàrdia de Montserrat.
	Sant Jaume de Queralbs L'església de Sant Jaume es troba a la part més alta del poble de Queralbs. Encara que ha estat reformada en diverses ocasions, no ha perdut la seva gràcia degut en part a la seva galeria porticada o nàrtex de sis arcs.
	Sant Esteve de Canapost L'església de Sant Esteve es troba en un nucli de població aïllat, anomenat Canapost, que pertany al terme municipal de Forallac (Girona). Està composada per dues esglésies, una del segle IX-X preromànica i una altra romànica del segle XI. Destaca el fet que la església romànica no va substituir l'anterior, segurament per falta de recursos o mà d'obra, igual que li ha passat al campanar, que va quedar inacabat en el segle XII.
	Sant Esteve de Peratallada L'església de Sant Esteve es troba extramurs de la vila medieval de PEratallada, que pertany al terme municipal de Forallac (Girona). Havia d'ésser una església del tipus basilical amb tres naus, però actualment només en té dues amb capelles laterals. Sobresurt la seva immensa cadireta que ocupa gairebé tot el mur de ponent.
	Santes Justa i Rufina L'ermita de Santa Justa es troba en un prat proper a la riera de Tenes, immersa en la tanquilitat d'un bosc que l'allunya de la voràgine de la civilització que està canalitzada per la carretera de Granollers a Caldes de Montbiu en el terme de Lliçà d'Amunt.
	Sant Julià de Lliçà d'Amunt És una de les esglésies parroquials que es troben al nucli dispers de Lliçà d'Amunt. Es troba al nucli altic de la població a migdia de la masia fortificada de Can Puig. Encara que ha estat reformada, manté algunes característiques típiques del romànic.
	Santa Maria la Reial de Sangüesa És un temple romànic de transició en el que destaca la seva portada romànica quatrada. És un dels primers monument històrics preservat, ja que va ser declarada ja en l'any 1889 amb el nombre 56. Destaca la seva trainsició suau del romànic al protogòtic i gòtic en que a més sobresurt la torre que s'emplaça sobre el cimbori de l'església.
	Sant Feliu de Canovelles És un temple romànic amb particularitats pròpies, com l'àbsis trilobulat o una portada romànica amb arquivoltes que sobresuurt del mur oest. També presenta una finestra lobulada que no és normal en el romànic en la mateixa façana.
	Santa Maria de Porqueres És un temple romànic del segle XII que te una marcada particularitat en la seva portada sobresortint dels murs. Les arcuacions son de ferradura suau, mentre la dels fons és un arc de mig punt. També és extrany l'àbsis allargat amb tres absidioles incloses al mateix.