Santa Maria de Gallecs

L'esglèsia parroquial de Santa Maria de Gallecs es situa a l'espai natural protegit de Gallecs Gallecs, pertanyent a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), provincia de Barcelona. Actualment es fan misses durant el primer diumenge de cada mes, excepte durant la Festa Major de Gallecs i altres celebracions litúrgiques.

Fotos preses l'abril del 2018

Fotos preses al febrer de 2021

Descripció:

És un edifici romànic tardà del segle XII, que posteriorment va estar rennovat al segle XIV Presenta vestigis d'una edificació pre-romànica anterior. Esta construida amb planta de creu llatina i una sola nau. L'àbsis es quadrat i orientat a llevant. Al mig de l'àbsis es pot veure una finestra de mig punt i doble obertura, bastant elevada. El transsepte te dos braços curts que s'obren a la nau, lleugerament apuntada, mitjançant arcs torals de pedra que queden tallats per l'arc triomfal. En els extrems de cada braç hi ha una finestra amb doble obertura.

Durant el segle XVII es va afegir la sagristía en el mur nord. Sobre l'arc triomfal s'emplaça el campanar de cadireta amb dos ulls, que va ser restaurat durant els anys 60 del segle passat al seu estat original.

Al temple, que encara celebra culte en mode de sufragània de l'esglèsia de Sant Vicenç de Mollet, encara es conserva una imatge de Santa Maria i un sagrari, també policromat.

Dels murs, destaca la pedra vermellosa, posada de forma irregular. Les pedres, no excessivament tallades eren de conglomerat de gres i pedra calcària. També es van afegir granodiorita, conglomerat i travertí.

La porta d'accés esta situada al mur oest, i és de construcció més moderna, per fora presenta una obertura arrodonida amb doveles de remat, mentre per l'interior és més alta i de forma apuntada. La porta original es trobava al mur de migdia, en l'arc ceg s'allotja actualment la pica baptismal de pedra, procedent d'una masia propera.

A l'interior de l'esglèsia hi havia 5 altars, un cor construit de fusta, al qual es pujava per una escala de fusta al costat nord. Tenia un Harmónium y un "rotllo" (una pedra rodona amb campanetes que es feia girar).

L'esglèsia va estar pintada interiorment, i durant la guerra mundial, una pintora exilada que va viure amb el seu marit a Gallecs, va pintar l'àbsis de l'esglèsia amb pintures modernes al·legòriques que ocupaven fins l'arc triomfal. Es deia Andrée Gavens-Chevrillon.

Durant la restauració que va tenir lloc entre els anys 1965 i 1969 es van trobar restes de fragments dels diferents paviments que ha tingut el temple. Al presbiteri es van trobar restes de paviment paleo-cristià dels segles V o VI. Al costat dret de la porta es troben restes de paviment datats entre els segles VI i VII. Finalment al presbiteri i en alguns punts propers al mur nord es poden contemplar fragments d'època medieval (segles XIII i XIV).

Aquesta profunda rehabilitació va canviar molt la fesomia de l'esglèsia, ja que va treure els afegits de la façana oest que era ondulada amb una dreu de pedra com a remat, i fou transformada amb un estil més propi del romànic amb remats rectes. Però la més significativa va ser treure el campanar, realitzat al segle XVIII i deixar una cadireta amb dos ulls.

Història

El paratge Gallecs s'esmenta per primera vegada a la consagració de l'esglèsia de Sant Esteve de Parets pel bisbe Eimeric l'any 904. A finals del segle X també apareixen en diverses ocasions al cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, i també a les butlles papals del segle XI.

L'esglèsia de Santa Maria va se consagrada l'any 1007. Apareix mencionada com a parròquia en un testament de l'any 1089 en que Umberto, fill de Gerberto, deixa totes les seves pertinyences "in parroquia s. Marie de Galex".

Des del 1385 els pobles de Gallecs, Mollet i Parets formaven part d'un mateix municipi. Gallecs va perdre pes demog`rafic, motiu pel qual va perdre la seva autonomia parroquial. En 1499 es converteix en sufragània de Sant Ginés de Plegamans, donat que durant tot els segle XV no va tenir capellà fixe i s'havia de fer el culte amb els capellans de les esglèsies veïnes, degut a la precarietat dels ingressos.

En la visita pastoral que es va fer al 1508 es diu que el campanar constava de dues campanes majors i dues de menors.

La sagristia va ser construida al 1736. Podria ser que a més es fés el remat ondulat de la façana oest (porta actual) que tenia com ornament una creu de pedra, i la remodelació del campanar, que va adoptar una forma quadrada annexionada a la cadireta, i al que s'accedia per una escala que hi havia a la sagristia.

En el segle XVIII va tornar a tenir rector propi, ja que els habitants de Gallecs van tenir problemes amb el rector i els habitants de Plegamans. A finals del segle XIX es va annexionar a l'esglèsia de Sant Vicenç de Mollet, de la qual depèn en l'actualitat.

El 22 de juliol de 1936 es van cremar tots els mobles i el cor de fusta de l'esglèsia. El crist donat per la família Salvi va ser enterrat perquè no acavés de la mateixa manera, com tota l'orfebreria, que va ser repartida pel rector Salvador Camps entre totes les masies de Gallecs. Una vegada acavada la guerra es van anar retornant a l'esglèsia i traslladades a Mollet.

Sent rector n'Enric Dies i Palou es va acometre una restauració molt important de l'esglèsia per retornar-la al seu estil romànic original. Per a això van venir tècnics del servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona per fer els plànols de planta i mobiliari de l'esglèsia i posteriorment l'excavació a càrrec de l'arqueòleg Mariano Ribas. La restauració va recaure a les mans d l'arquitecte Camil Pallàs, al front d'un grup de joves de Gallecs i de diverses empreses.