Es una església situada al municipi de Sant Fost de Campsentelles. Era l'antiga església del nucli de Cabanyes, que es va fusionar amb Sant Fost l'any 1504. L'església es troba a mitjana altura de la Serralada de Marina, al vessant nord. Es be inventariat de Catalunya amb l'identificador 29446.

Fotos preses l'octubre del 2018

Cabanyes

Era un nucli reduït de població que s'estenia pel vessant nord de la serra litorial entre els termes municipals de Sant Fost de Campsentelles i La Llagosta. No hi ha gaire informació del mateix ja que es va annexionar a Sant Fost l'any 1504, i es creu que el nucli important era un castell del que no s'han trobar restes.

Sant Fost i Cabanyes van estar sota senyors feudals fins el 1444 (de la baronia de Mogoda en va dependre a partir de 1343 amb Sant Fost), en que van passar a dependre de la Corona. Es te constància que es pagaven tributs a la Cartoixa de Montalegre des de 1424 per la compra de la Baronia de Mogoda per part dels monjos.

Descripció

L'església, a la qual anomenen ermita de Cabanyes és d'una sola nau, lleugerament apuntada (de transició del romànic al gòtic), absis semicircular amb una absidiola afegida al nord. La façana te una creu grega per la que el llum de la tarda entra, i dues finestres en forma de T, que son característiques d'aquesta església.

A la cara nord s'observa un accés que sembla una galeria. La porta, a la façana oest és arquitravada amb un arc de descàrrega i un petit timpan.

Hi ha diferències entre els murs nord, amb pedres més irregulars i petites -que pot data del segle XI i les de la cara sud, que son escairades i rectangulars, possiblement de finals del segle XII.

Història

Ja es menciona en una afrontació de terres l'any 1001 i en una permuta de terres l'any 1086, el que dona a entendre que certes parts de l'obra son més antigues (mur nord).

L'església va se consagrada el 3 de juny de 1192 pel bisbe de Barcelona Ramon Castellvell. Va ser construïda pels mateixos veïns, d'entre ells els propietaris de la Masia de Can Torrents, que es considera tan antiga com l'església. La construcció es va fer amb l'ajut de la priora de Montalegre, que trobava l'església de Sant Fost massa allunyada.

Durant el segle XII va aparèixer en diversos documents notarials. En aquells es mostra que l'església va se ampliada (llavors era parroquial) abans de la seva consagració de 1192. En 1256 el bisbe Arnau de Gurb la va cedir en dret de patronatge a la priora de Montalegre, que va renunciar quan van marxar cap a Barcelona l'any 1362.

En 1504 el bisbe va decretar la fusió de les esglésies de Sant Fost i Sant Cebrià degut a l'escassetat de feligresos. L'any 1851 va començar el seu declivi, ja que només es deien unes quantes misses l'any. L'any 1877 es van deixar de celebrar definitivament.

Durant el segle XX es va esfondrar l'absis en 1962 i va ser reconstruït entre 1971 i 1984, quan va estar beneïda la restauració del temple per part del cardenal Jubany.

El retaule gòtic

A l'església hi va haver un retaule gòtic de finals del segle XV, pintat per l'escola barcelonesa de Jaume Huguet, del que s'havia perdut la pista a finals del segle XIX, ja que en 1884 es tenia constància que es trobava a l'església de Sant Fost, i a partir de llavors es va donar per desaparegut.

Al MNAC tenien un retaule de Sant Cebrià, però es desconeixia la seva procedència, ja que s'havia afegit als fons del museu per la cessió del fons de Matías Montadas, compte de Santa, a la dècada dels anys 50. Sembla ser que l'havia comprat a finals del segle XIX sense saber-ne la procedència.

És a partir d'un descobriment de Jaume Barrachina, historiador que treballa com a director del Museu de Peralada, que desprès d'estudiar uns inventaris antics va poder datar el que hi havia al fons del MNAC com el retaule de Sant Cebrià de Cabanyes.

En el retaule es troben representats els fets principals del bisbe màrtir Sant Cebrià, mentre que a la taula inferior es representen Sant Miquel, Sant Sebastià, el Crist de la Pietat, Sat Antoni i una verge màrtir no identificada.

En la noticia del diari El País del 17/04/2014 s'ofereix una foto del retaule, i la història completa de com es va donar a conèixer a l'església l'esdeveniment.

Bibliografia

Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica - Vallès Oriental i Occidental Enciclopedia Catalana 1991. ISBN 84-7739-271-4, p. 418-419.

Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Història de Badalona. Volum IV. Badalona: Gráfiques Duran, 1975-1978, p. 70-72.

Enllaços

Viquipèdia

Blogspot dels Amics de Cabanyes

Història de Sant Fost

Article abans mencionat del Pais (en castellà)

Ruta de les esglésies amagades

Video

Ubicació

Veure el mapa més gran