Santa Maria de Porqueres

L'església romànica del segle XII està situada al municipi de Porqueres, en la comarca del Pla de l'Estany, precisament molt a prop de l'estany de Banyoles. Està declaraca com Be cultural d'interès nacional amb RI-51-0000570 (03/06/1931) i IPAC 187. Es lèsglésia parroquial del poble, contraposada a l'antic castell de Porqueres. En un edifici independent es troba la rectoria, a l'altre costat el cementiri i davant d'aquest un comunidor.

Fotos preses en juny de 2022 per Carme Aguilera

Descripció:

L'església es troba sobre un petit promontori i la construcció actual data del segle XII. La nau és rectangular de grans dimensions i coberta amb una volta de canó sobre arcs torals i àbsis semicircular molt allargat. La iluminació por´ve de quadre obertures de doble esqueixada a ambdós costats de la nau i situats en forma simètrica. La tipología de l'àbsis és molt singular, ja que conté en el seu interior tres absidioles, a mes de dues capells laterals de planta rectangular. Totes les absidioles s¡obren amb arcs peraltats que descansen capitells decorats. Una imposta ornada con palmetes recorre el conjunt a l'arrencada de la volta de quart d'esfera.

Porqueres no ha tingut una població agrupada al voltant de l'església. Només te agrupades la rectoria i el castell, avui dia convertit en casa (al front de la façana del temple) que va ser habitat per nobles fins el 1251 en que va ser adquirit pel monestir de Banyoles.

Les masies de la parròquia estan dins dels límits del riu Matamors, i des de 1553 segueix amb aquells 21 fogatges.

Portada:

És per la portada que va ser declarada monument nacional l'any 1931. Surt gairebé un metre del mur i es diferencia d'aquesta manera de la resta de façanes de l'època. Está limitada a la part superior per un senzill replà que està soportat per 13 mènsules. El fet de fer els arcs en degradació dona importància a l'església en l'àmbit sagrat.

Els quatre arcs que emmarquen la porta no son del tot paral·lels, ja que mentre el que el darret on és la porta te un arc de mig punt, les altres tenen una lleugera forma de ferradura i un centre més baix. L'arc exterior te guardapols, seguit per una cinta zigzaguejant, mentre que la resta son d'aresta viva. L'ar més interior està decorat amb una motllura en forma d'escòcia que recorre els muntants de la porta fins el paviment.

Es diu que els arcs de Porqueres podrien tenir parntiu visigòtic o mossàrab, i son desconeguts a la comarca. Possiblement siguin un arcaïsme nostàlgic que es va fer servir a finals del segle XII per rememorar velles formes ja en desús.

L'arc intern conté 22 medallons que es troben uticats a les doveles, encara que dos d'ells només ténen escolpida la part superior. Porten el segëunt ordre d'esquerres a dretes: 1. Flor de Canat, 2. Llaç triangular, 3. Cunill passant, 4. Rosseta daurada amb cordó, 5. Rosa estilitzada, 6. Felí passant, 7. Bust humà, 8 Felí invertit, 9. Full vorejada d'un cordó, 10. Sant en benedició, 11. Felí amb ales, 12. Manté la simetria amb el sant del medalló 10, 13. Manté la simetria amb el medalló 9, 14. Bust humà similar al 7, 15. Felí amb ales similar al 11, 16. figura estrellada de nou raigs, 17. Fulla ampla circular, 18. Creu floronada, 19. Botó envoltat de greques, 20. Áliga o colom, 21 Llaç triangular similar al 2, 22. Flor de Canat igual al 1.

Capitells:

A ambdós costats de la portada es troben una parella de capitells. En tots ells es poden distinguir tres parts: la basa cilíndrica, la columna central que s'enxampla ràpidament i la superior o àbac. En els àbacs dels dos capitells pròxims a la porta es poden veure una parella de lleons passants i oposats, amb el cap común i situada en l'angle de l'àbac. Oposats hi ha d'altres animals similars que enllacen la seva cua amb els primers. Els àbacs més externs estan decorats amb un fris de fulls de palma de línies corbes, que continua horitzontalment en la part anterior i a als costats de la portada.

Podria ser que els capitells més externs o foranis fossin més elaborats, ja que contenen pinyes, volutes molt desenvolupades i un astràgal de ous i perles en alternança. Els interiors en canvi contenen volutes menys elaborades, rosetes de dotze protuberàncies i modillons. De totes formes, i donada la seva forma es creu que la façana amb els arcs i capitells va ser de construcció posterior a la de la nau de l'església.

Nau:

L'espai es molt simple, format per una nau d'un sol tram i un àbsis més baix i lleugerament elevat sobre le paviment de la nau, separats ambdós per l'arc triomfal que vinculales dues parts. Al voltant de la nau hi ha una bancada de pedra que reforça els murs i ofereix seient. A la nau li donen llum dos finestres obertes i estretes de doble exqueixada. Els sillars dels murs estan ben treballats i disposats en fileres d'espessor irregular. Els murs estan recorreguts per una senzilla cornisa que es relliga als capitells de l'arc triomfal.

A l'esquerra de la porta està la pil·la baptismal romànica sense cap tipus d'esculptura. A prop de la mateixa es fa la veneració de dues imatges barroques del Sant Crist i la Verge dels Dolors. Hi ha imatges barroques de diversos sants en nombre de tres per costat. També es pot trobar al mur dret un armari que es va disposar en el segle XVII per guardar les peces de plata del culte en prevenció de robatoris i també l'arxiu parroquial.

Arc triomfal:

És un arc un xic més gran del que és habitual, i separa la nau, destinada al poder del fidels i l'altar que subratlla la sacralitat del presbiteri.

Sobresortint del relleu habitual, l'arc es sustenta en dos capitells de grans proporcions, contentint doveles senzilles decorades amb motllura semicircular que acaba en ambdós costats sobre els capitells a dins de la boca del lleó. Ambdós capitells son semblants i contenen unes grans figures masculines que tenen les extremitats inferiors molt petites, possiblement donant lloc a cap tipus de perspectiva, ja que el cap és com el terç de la llargada de cos, i prenen amb les mans un feixos de fulls que els surtes de la boca. Sembla ser que é només amb intenció decorativa.

A més la inclinació troncocònica dels capitells és més accentuada cap a la nau que cap a l'arc triomfal, i pot ser fruit d'una clara intenció de l'artista que voldria impressionar els fidels amb un efecte de treatalitat. En la part superior del capitell o àbac és troba el missatge doctrinal de l'esculptura romànica de Santa Maria de Porqueres, de difícil deducció degut a que les figures son molt petites. Podria ser que l'esculptor que va treballar tant aquestes esculptures como les de la portada pertanyés a l'escola de Ripoll, ja que es trobes coincidències tant amb el Monestir de Santa Maria de Ripoll com amb el de Sant Joan de les Abadesses.

En el capitell dret la imposta repressenta l'escena del pacat original, en la que es troba un àngel amb les ales exteses, un pantòcrator en un cercle de forma ametllada i Adan i Eva amb el fruit prohibit i una serp que s'entrellaça amb la figura del diable. A la part inferior, s'ha reuit un dels grans personatges pantàstic a tant sols un cap, estant la resta plena de flora amb palmeres, lliris i acantes en lloc del cos de la figura. En l'angle proper a la paret de la nau hi ha un colom amb la flor d'olivera al bec que evoca la narració del diluvi universal.

En el capitell esquerre es distingueix a la Verge amb Jesús a les mans i amb els caps envoltats de nimbus. Estan acompanyats per figures humanes en nombre de 3 a l'esquerra i dos a la dreta, també amb nimbus i llibres a les mans, excepte la més propera al mur que no porta senyal identificatiu de santedat ni de treball. En el fragment d'imposta que queda sota l'arc triomfal es troba Jesucrist amb una ma en alt beneïnt i amb l'altre ma sostè la Llei divina. Les personatges que l'acompanyen son tres per costat i porten els mateixos atributs mencionats amunt. En la part inferior del capitell, a més de caracoles, es troba un personatge petit que porta una serp enroscada al cos i que li mossega el coll, i encara més amagat hi ha una figura d'un animal que podria ser un lleó.

Presbiteri:

El presbiteri està tancat per un àbsis allargat que conté tres absidioles i dues capelles laterals que es troben construïdes en l'espessor del mur. La volta es va reconstruir durant la reconstrucció de l'any 1957 i en ella es troba insertada una biga medieval policromada amb els símbols del sol i la lluna, que ossiblemente fes servei al seu moment per sostenir unes cortines que impedien als fidels la visió de l'altar (com a les litúrgies orientals).

Les absidioles s'obren cap a la nau per mig d'arcs peraltats, que excedeixen del semicercle i estan relacionats amb els de la portada. Les pilastres que separen les absidioles i capitells entre ells van ser reconstruïts en la darrera restauració.

A l'esquerre es troba la capella del Santíssim en la que es veneren les imatges de Santa Llúcia i Santa Eugènia de talla barroca i la Verge que encara que és barroca és més antiga i queda darrera de l'altar contenint una policromia menys elaborada.

L'altar és una llosa de pedra de Banyoles sostinguda per un fragment de columna romana que es va troban, segons sembla, a la mateixa Porqueres.

Història:

L'església és coneguda des de l'any 1182 en que un document cita els límits parroquials, encara que es creu que data de l'any 889 una església dedicada a Santa Maria, precursora de l'actual. En l'any 906, el monestir de Sant Joan de les Abadesses va reclamar amb èxit l'església de Santa Maria de Porqueres i la va poder retenir fins al segle següent, encara que consta entre les propietats del monestir de Banyoles conjuntament amb l'església dedicada a Sant Llorenç.

El temple, consagrat l'any 1182 pel bisbe Ramón Orasull de Girona s'acabava de construir i debia acceptar els delmes des del llac de Banyoles fins a Serinyà.

Al temple li van afectar greument els terratrèmols del segle XV, sent les obres de consolidació les que van impedir la seva ruïna no modificant la seva forma. Els veritables canvis van venir cap a la segona meitat del segle XVIII en que es va esfondrar el campanar de cadireta que coronava la façana per construir una torre, guanyant alçada però perdent en estil. Poc desprès es va fer un retaule barroc que es va cremar a la Guerra civil.

A partir de 1940 els treballs de neteja van descobrir que el mur del presbiteri era un envà postís, i d'aquesta manera es va restituir l'edifici al seu estat primitiu. Els treballs es van portar a lloc per part del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional entre 1957 i 1960. Tot l'edifici es va consolidar amb injeccions subterrànies de formigó lligades amb ferro.

El 26 d'agost de 1971 va ser sostreta una talla policromada de finals del segle XVI o principis del XVII.