L'església de la Nativitat de la Mare de Déu es una petita església rural construïda en la localitat lleidatana de Durro, a la vall de Boí (España). Es contemporània de les esglésies de Taüll, Boí y Erill-la-Vall i potser construït pels mateixos mestres constructors. Forma part del Conjunt de Patrimoni de la Humanitat del romànic de la Vall de Boí des de l'any 2000. Es Be Cultural Nacional amb identificadors RI-51-0007216 i 334 des del 13 d'octubre de 1992.

fotos preses en agost de l'any 2017

Descripció

Es un temple de proporcions notables, construït d'una sola nau, llarga i estreta que havia tingut un àbsis semicircular que va ser substituït per una sagristia de forma trapezoïdal. La nau està coberta per una volta de canó, lleugerament apuntada, dividida en quatre trams mitjançant arcs torals, que s'aguanten sobre uns resalts encastats als murs perimetrals. En l'angle nord s'eleva el campanar. La teulada a dues aigües també inclou el porxo de l'església a llevant, que va ser construït més tard i que està composat per arcades, inclosa la que hi ha al mur occidental.

El temple està il·luminat per dues finestres a la part alta del mur occidenta, de o está iluminado por dos ventanas en el muro occidental en la parte alta, de doble aspillera i arc de mig punt. La porta s'obre a migdia, dins del porxo i conté dues arquivoltes que estan suportades per columnes laterals. També hi ha una porta llisa i sense decoració al mur nord.

A la part alta del mur oest queden les restes d'una cadireta que ha estat desmantellada.

Durant el període gòtic es va afagir un espai format per dues capelles amb volta d'aresta, una decorada amb l'altar de la MAre de Déu del Roser del segle XVII i l'altra amb el Sant Crist del segle XVIII.

En el coro es conserva un banc de fusta renacentista amb dues fuests amb calats romànics fet de diferents peces que es relaciona amb el ban de Sant Climent de Taüll. També s'han recuperat una talla de la Verge, ua talla de Nicodemo que formava part del Devallament i el frontal de l'Altar de Durro, que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Història

L'edifici està integrat en les obres dels constructors del romànic de la Vall de Boí. Sembla ser que aquesta església és més tardana que les altres de la vall, de la segona meitat del segle XII, amb una clara influència de l'obre de de Santa Maria d'Alaó (monestir benedictí situat a Sopeira (Osca). La església ha estat molt reformada amb la construcció de la volta en època no determinada, probablement al segle XVI i la substitució de la capçalera original, de la que queden alguns vestigis, per construïr la sagristia al segle XVIII.

El porxo presenta una característica constructiva molt semblant a la de Sant Romà de Casós o Sant Climent d'Iran (Alta Ribagorça), i pot datar-se de mitjans del segle XII. Es pressuposa que el proxo pot ser contemporai de la construcció de la volta de la nau i anterior a la sbustitució de l'àbsis primitiu.

El temple ha estat restaurat durant l'any 1983, i l'any següent ho va ser el campanar, per part del Servei de Patrimoni Arquitectónic de la Generalitat, sota la direcció de l'arquitecte Carles Solsona. Coincidint amb la serva entrada com a Be de la Unesco, ja ha tornat a ser de nou restaurat el conjunt monumental entre els anys 2000 i 2002.

Campanar

El campanar, construït al mur nord en principi, a prop de la capçalera, esta constituït per una torre de planta quadrada. La torre s'eleva sobre cinc pisos d'altura, i sobre la pared llisa es sobreposen quatre. La torre s'ha retallat a la meitat del pis superior i s'ha inclós una coberta de pissarra a quatre aigües. La separació entre els pisos segueix l'esquema decoratiu de les esglésies de la vall de Boí, determinada per arcuacions cegues que es desenvolupen sobre els frisos en forma de dents de serra.

El campanari ha sofret, a més del seu retall, una quantitat de transformaciions que van comportat el cegat de les finestres del primer i segón pis (avui dia obertes desprès de la restauració). També es va cegar un accés primitiu al campanar en que sobria l'absidiola nord (degut a que el campanar es troba al transepte de l'església).

Una senya d'identitat d'aquesta torre es que igual que per l'exterior, a l'interior presenta la mateixa decoració lombarda.

Porxo

La portada d'ccés a l'església s'obre sota un porxo que presenta una decoració molt senzilla. Per sobre dels dos arcs en gradació amb arquivoltes, sosteses per columnes i capitells, hi ha un arc de deriva del guardapols.

Per sobre del mateix, en línia de clau de l'ample de la porta es troba un crismon treballat en baix relleu.

Per les formes i combinacions amb repertori vegetal emprat en la decoració, es poden data del segle XIII en que ja no s'usn el repertori d'imatges clàssic del romànic que ha perdut la seva simbologia.

El porxo s'allarga des de la paret oest del transepte (reconvertir a capella barroca) fins enrasar la pared oest i presenta 3 obertures meridionals amb arcs de mig punt i una occidental per la que es pot accedir al porxo. Envoltant des de aquest costat meridional cap al nord de l'església es troba el cementiri en diverses terrasses, sent l'arc central l'entrada del mateix.

Enllaços externs

Catalunya Medieval

Viquipèdia (església)

Viquipèdia (altar)

Consorcio del Patrimonio Mundial del valle de Bohí - Centro del románico.

Planta y alçat de l'església en format PDF

Vall Boí

Catalonia Sacra

Bibliografia

ADELL i GESBERT, Joan-Albert [et al.]. "Nativitat de la Mare de Déu (o Santa Maria) de Durro", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7

GAVIN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7

Rego, Lurdes «El clàssic pirinenc». Sàpiens [Barcelona], núm. 88, febrer 2010, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.

Coma Quintana, Laia.. La Vall de Boí : mil anys d'art romànic.  [Calafell]: Llibres de Matrícula, 2009, p. 135. ISBN 978-84-937111-4-6.

Video

Ubicació

Vure el mapa més gran